PAMPOLS | HABITATGES PER A JOVES AL CARRER CAVALLERS

Ubicación: c/cavallers, 14-20

Arquitectos: Pàmpols Arquitecte / Romà Pàmpols, David Pàmpols
http://www.pampolsarq.com/
Arquitecto técnico: David Cívico Florejachs, Ramiro Muñoz Alaman
Arquitectos Colaboradores: Susanna Simó
Ingeniería: Jordi Dalmau, Ilert Enginyeria
Promotor: Empresa Municipal de Urbanismo de Lleida
Constructor: Rehabitec Lleida, SL
Año Proyecto: 2006
Año Construcción: 2007-2009
Superfície: 2.140,43 m2
Presupuesto: 2.147.443,24 €
Fotografía: Oriol Rosell

Memòria:

"O que é. Ruínas. Fachadas descarnadas e buracos que liberan muros de suporte antiquíssimos, bocas de misteriosas galerias. Um esqueleto belíssimo e incompleto, um objecto frio e abstracto.(...) O que será, igual ao que era...? Há um toque de falsidade inevitável." Álvaro Siza Vieira.O Chiado: A estratégia da memória.

En els darrers temps s'han succeït, als centres històrics de les ciutats europees, experiències vàries de reconstrucció de les seves zones històriques, impel·lides per la necessitat de reconvertir i dotar de nous usos edificis i espais deteriorats pel pas del temps o per alguna catàstrofe accidental.

Quasi totes aquestes intervencions han provocat, d'una o altra manera, el confrontament dialèctic de dues posicions antagòniques orientades a la definició del criteri a seguir: ultraconservadurisme o evolució plannificada.

D'altra banda, afrontar la construcció d'habitatge social en un centre històric, agrupats i seriats ens suggeria l'establiment de paral·lelismes entre tasques de funció senzilla i finalitats complexes, i que col·loca la creació d'habitatge contemporani davant la necessitat imperiosa d'estandaritzar. D'acord amb aquesta experiència, s'ha buscat la perfecció, l'harmonia, l'exactitut, l'economia d'espais. Tot això no és nomès perfecció i harmonia: és bellesa. En l'arquitectura proposada, la imatge de l'illa ve nomès suggerida per la de dos edificis de volum rotund lliscant entre ells. Aquests defineixen un moviment horitzontal - l'únic possible, donat les visions fragmentàries que d'ells es tenen en la seva aproximació- , dels uns sobre els altres, foradats per línies de finestres amb diversos sistemes de tancament.

Avui en dia, el sistema econòmic obliga a la racionalització i normalització en l'habitatge de preu ajustat o social. Però, d'altra banda, l'augment de complexitat dels nostres requeriments socials (singles, famílies monoparentals, gent gran, inmigració amb estructures familiars nombroses, etc...) exigeix flexibilitat. El futur caldrà que tingui en compte ambdós aspectes. Per assolir aquest propòsit, proposem un sistema de construcció en esquelet com el més escaient, atès que fa possible mitjans de fixació racionalitzats i, al mateix temps, la divisió sense traves en l'interior.

En aquest sentit, hem considerat les cuines i cambres higièniques, donats els requeriments de les seves instal·lacions, com a nuclis fixes i que l'espai restant pugui ser (com)partit amb mobiliari o envans mòbils. En funció de les necessitats de l'usuari, del tipus de família que l'habiti, de l'arribada de visitants o del cicle dia/nit/treball, l'espai canviarà, es transformarà...

A partir d'un únic concepte d'habitatge es desenvolupen les cinc tipologies, en funció del nombre de dormitoris requerits i de la seva flexibilitat programàtica. Aquest mecanisme es mostra idoni si, com és el cas, es fixa el mateix percentatge per a totes les tipologies, que permet reversibilitat en cas de noves necessitats. La versatilitat del model arrel permet adjudicar virtualment el "mateix" habitatge a cada unitat familiar i establir, així, un principi real d'igualtat entre els seus inquilins.

L'espai de l'habitatge és sempre continu, atravessat en tot moment per llargues línies visuals que perllongen l'habitatge a l'espai exterior, més enllà d'ell mateix, sense menystenir la necessària intimitat dels seus habitants gràcies als seus envans/mobiliari mòbils.

Tots els habitatges s'obren tant al carrer com a l'espai interior de pati. Aquest caràcter passant els dota d'una idònia ventilació creuada i d'un bon assolellament, potenciat per l'escalonament descendent de la secció.

La unitat que produeix la seriació, la flexibilitat del model versàtil, la continuïtat de l'espai, el caràcter passant que facilita la il·luminació i la ventilació naturals, la economia de solucions tècniques i la simplicitat constructiva es revel·len com a qualitats desitjables en el desenvolupament de l'habitatge social i com a tals els hem entès com a eïnes que n'afavoreixen el seu desenvolupament com un bé desitjable.

Fotografies: