Superfície construïda: 2.742 m2
Pressupost obra: 3.130.687,87 € (sense iva)
Any concurs: 2005 Any projecte: 2006 Any obra: 2007 / 2008
Autors: SIERRA ROZAS arquitectes. Antonio Sierra i Ana Belén Rozas
http://sierrarozas.com/
Col·laboradors:
Estructures: Manuel Arguijo
Instal·lacions: Einesa
Arquitectura: Mireia Estrada, Raquel Masana i Andrés Martínez de la Riva
Gestió del projecte: RQP
Direcció d’Execució: Josep Montoliu
Estructures: Manuel Arguijo
Instal·lacions: Einesa
Arquitectura: Mireia Estrada, Raquel Masana i Andrés Martínez de la Riva
Gestió del projecte: RQP
Direcció d’Execució: Josep Montoliu
Promotor: Universitat de Lleida
Constructor: Lluis Puigdevall
Fotografies: Jordi Bernadó
Premis:
Constructor: Lluis Puigdevall
Fotografies: Jordi Bernadó
Premis:
- Primer premi concurs d’idees 2005
- Obra Seleccionada - 2ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida
Publicacions:
- Obra Seleccionada - 2ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida
Publicacions:
- Catàleg de la 2ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida Ed. COAC Lleida - Diputació de Lleida. 2007
- Faveton, ingenieria en fachadas ventiladas
Memòria:
El Campus universitari d’agrònoms s’ubica en una zona propera a la ciutat de Lleida i tradicionalment agrícola. Dins el recinte la parcel·la en qüestió, de geometria rectangular i topografia plana, formava part de la nova extensió edificatòria del Campus ubicada al sud del mateix entre edificis existents consolidats, tènues volums futurs i camps agrícoles. En el moment del projecte s’accedia al recinte des de la carretera N-240, però ja estava previst, amb el temps, un futur nou accés al sud connectat amb el centre de la ciutat a través de l’Avinguda de la Ciutat Jardí, recentment urbanitzada. Des del punt de vista d’ordenació, el nou edifici de serveis i laboratoris de recerca, per la seva posició dins la futura ordenació i planejament previstos, juntament amb altres de futura creació conformaria la nova façana del Campus. El projecte pretenia posar la primera pedra per formalitzar aquesta nova façana i nou accés.
D’altra banda, amb la seva formalització, es pretenia resoldre la considerable llargària del solar aconseguint que la percepció de la mateixa no fos tan acusada. A nivell volumètric una sèrie de talls o buits verticals escurcen visualment el pla de façana alhora que generen moviment i augmenten la lluminositat de certs espais interiors.
La forma es materialitza a partir del modelatge d’un únic volum amb una marcada component horitzontal que cerca la visió panoràmica de l’exterior, convidant al paisatge a penetrar dins l’edifici. La volumetria en el seu recorregut combina diferents alçades culminant en la torre que s’eleva en coberta per a il·luminar el nucli de comunicacions.
El nou volum juntament amb l’edifici principal del campus (en forma de L) i un de futura creació (actualment ja construït), pretenia conformar una mena de “claustre” semiobert, o jardí semipúblic, al mig del qual es situava l’edifici del CTT envoltat d’un tapís verd i d’arbres frondosos. L’edifici es converteix en filtre i porta. Es planteja un doble accés a través del buit en planta baixa que el travessa i en el que convergeixen i es relacionen interior i exterior, l’escala petita del jardí interior i l’escala gran del paisatge infinit. Aquest espai d’entrada és el lloc de trobada per a l’organització dels accessos, les esperes i transicions que acull les parts més públiques del programa.
Es projecta com un contenidor pels tallers, laboratoris, despatxos, sales, bar-cafeteria, copisteria, llibreria, papereria i resta de peces complementàries definides al programa. La diversitat d’usos, requisits dimensionals i requeriments funcionals fa que el programa s’articuli intentant unificar i agrupar per àrees, establint dos nivells: planta baixa i primera.
Donada la regularitat geomètrica i estructural de l’edifici i prenent com a punt de partida la cerca de racionalització dels sistemes constructius, la competitivitat de costos, els terminis d’execució; constructivament es fa una aposta integral per la industrialització, la construcció en sec i el mínim manteniment. Des de l’adequació arquitectònica del projecte a l’entorn, i tenint en compte que tots els edificis nous del campus són d’obra vista, a nivell de pell l’edifici opta per l’elecció d’una façana ventilada a base de peces de ceràmica extrusionada de gran format ancorades sobre una subestructura metàl·lica d’alumini.
En planta primera, als tres cossos que volen, situats en façana sud, es col·loca de forma homogènia un sistema de protecció solar amb regulació automàtica, a base d’un sistema de control centralitzat per a posicionament de les lames horitzontals automàtic en funció de la posició solar instantània, mitjançant programador horari de rellotge astronòmic.
- Faveton, ingenieria en fachadas ventiladas
Memòria:
El Campus universitari d’agrònoms s’ubica en una zona propera a la ciutat de Lleida i tradicionalment agrícola. Dins el recinte la parcel·la en qüestió, de geometria rectangular i topografia plana, formava part de la nova extensió edificatòria del Campus ubicada al sud del mateix entre edificis existents consolidats, tènues volums futurs i camps agrícoles. En el moment del projecte s’accedia al recinte des de la carretera N-240, però ja estava previst, amb el temps, un futur nou accés al sud connectat amb el centre de la ciutat a través de l’Avinguda de la Ciutat Jardí, recentment urbanitzada. Des del punt de vista d’ordenació, el nou edifici de serveis i laboratoris de recerca, per la seva posició dins la futura ordenació i planejament previstos, juntament amb altres de futura creació conformaria la nova façana del Campus. El projecte pretenia posar la primera pedra per formalitzar aquesta nova façana i nou accés.
D’altra banda, amb la seva formalització, es pretenia resoldre la considerable llargària del solar aconseguint que la percepció de la mateixa no fos tan acusada. A nivell volumètric una sèrie de talls o buits verticals escurcen visualment el pla de façana alhora que generen moviment i augmenten la lluminositat de certs espais interiors.
La forma es materialitza a partir del modelatge d’un únic volum amb una marcada component horitzontal que cerca la visió panoràmica de l’exterior, convidant al paisatge a penetrar dins l’edifici. La volumetria en el seu recorregut combina diferents alçades culminant en la torre que s’eleva en coberta per a il·luminar el nucli de comunicacions.
El nou volum juntament amb l’edifici principal del campus (en forma de L) i un de futura creació (actualment ja construït), pretenia conformar una mena de “claustre” semiobert, o jardí semipúblic, al mig del qual es situava l’edifici del CTT envoltat d’un tapís verd i d’arbres frondosos. L’edifici es converteix en filtre i porta. Es planteja un doble accés a través del buit en planta baixa que el travessa i en el que convergeixen i es relacionen interior i exterior, l’escala petita del jardí interior i l’escala gran del paisatge infinit. Aquest espai d’entrada és el lloc de trobada per a l’organització dels accessos, les esperes i transicions que acull les parts més públiques del programa.
Es projecta com un contenidor pels tallers, laboratoris, despatxos, sales, bar-cafeteria, copisteria, llibreria, papereria i resta de peces complementàries definides al programa. La diversitat d’usos, requisits dimensionals i requeriments funcionals fa que el programa s’articuli intentant unificar i agrupar per àrees, establint dos nivells: planta baixa i primera.
Donada la regularitat geomètrica i estructural de l’edifici i prenent com a punt de partida la cerca de racionalització dels sistemes constructius, la competitivitat de costos, els terminis d’execució; constructivament es fa una aposta integral per la industrialització, la construcció en sec i el mínim manteniment. Des de l’adequació arquitectònica del projecte a l’entorn, i tenint en compte que tots els edificis nous del campus són d’obra vista, a nivell de pell l’edifici opta per l’elecció d’una façana ventilada a base de peces de ceràmica extrusionada de gran format ancorades sobre una subestructura metàl·lica d’alumini.
En planta primera, als tres cossos que volen, situats en façana sud, es col·loca de forma homogènia un sistema de protecció solar amb regulació automàtica, a base d’un sistema de control centralitzat per a posicionament de les lames horitzontals automàtic en funció de la posició solar instantània, mitjançant programador horari de rellotge astronòmic.
Fotografies:
Plànols:
Plànols:
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario