PAMPOLS + B MES R 29 | ESCOLA BRESSOL 'LA MERCÈ'

Situació: c/ mercè cantonada con c/rossinyol s/n-lleida
Arquitectes: Pampols Arquitectes ( Romà Pàmpols i Sales, David Pàmpols i Camats) i B MÉS R 29 Arquitectes (Xavier F. Rodríguez i Padilla, Josep Mª Burgués i Solanes, Montserrat Giné i Macià)
http://www.pampolsarq.com/ http://www.br29.com/
Equipo:
Arquitecto técnico: David Civico i Florejachs.
Colaboradores:
Susanna Simó i Bañeras,arq.
Andreu Palau (Retamal)
Daniel Armengol (Retamal)
Joan Carner (AXER)
Inmaculada Castello , arq.
Ingeniería:
SINAGRO Enginyeria SL
Toni Gimbernat Piñol, Eng.
Promotor: Ayuntamiento de Lleida, Instituto Municipal Educación
Constructor: ACSA, S.A.
Fotografía: Almacenes Fotográficos: Josep Ardiaca Rodríguez, Sofía Gómez Zúcar
Proyecto: 2008. Construcción: 2009
Superfície: 637,15 m2
PEC: 849.365,45 €

Premis:OBRA PREMIADA_ACCÉSIT – 3ª. Muestra de Arquitectura Terres de Lleida _LLEIDA 2010

Memòria:

La creixent importància que van prenent els serveis i els programes de dinamització social i cultural en l’estructuració de la vida quotidiana, fa que equipaments i infraestructures esdevinguin elements fonamentals en la qualitat de vida d’una comunitat.

Els moviments associatius i diferents àmbits de la societat exigeixen estructures i serveis específics.La resposta a aquestes demandes ha recaigut, com una consequència més de l’Estat del Benestar, en l’administració, al menys pel que fa a serveis i equipaments bàsics.

Les Llars d’infants són equipaments comunitaris de caràcter plurigeneracional que tenen com a funció la dinamització sòcio-cultural de l’entorn,a travès de programes d’activitats i serveis realitzats amb la participació dels usuaris enmarcats en una zona de la ciutat.

L’organització funcional del centre gira entorn a la jerarquia dels espais segons el seu programa. Així doncs, hom pot diferenciar entre els espais destinats a serveis, els que contenen programes que no acostumen a variar temporalment i aquells espais d’ús polivalent que es poden utilitzar per a diferents funcions i que la seva característica fonamental és la de la convertibilitat.

Ens vàrem trobar que el conjunt objecte de l’actuació conformava un conjunt amb una escala insòlitament petita i d’escasa contundència respecte de la trama parcel·lària col·lindant, i de gran significància en la conformació de la façana del tram baix del carrer existent. El conjunt d’equipament col·lindant, sense pràcticament cap llenguatge arquitectònic, destacava per la seva alçada, la seva posició distanciada respecte de la trama viària i el seu perímetre, característiques que venien reforçades per un coronament únic.

Així doncs, el nostre primer plantejament fou que aquesta presència es veiès respectada amb la construcció del nou conjunt arquitectònic en allò que tenia d’aportació de qualitat a la configuració de la trama urbana.

Es tractava d’organitzar un edifici en un terreny amb un lleu desnivell respecte dels seus veïns i condicionat abastament per la presència de una vialitat circumdant i d’abundants referents construïts propers que van des d’un front construït d’edificació de gran presència, passant per uns fronts laterals d’edificació plurifamiliar de recent construcció/rehabilitació, que es van diluint fins als límits naturals del barri residencial; però mirar d'aprofitar, alhora, al màxim les bones disposicions que la seva situació, en molt lleu orientació cap al sud-oest i embolcallat per edificacions veïnes de diferència pronunciada, oferia en tot allò referent a una orientació favorable i unes vistes interiors sobre el carrer i l’espai propi generat, amb un afany intencionat d’introspecció en vers l’edificació circumdant.

A aquests patis se’ls encomana la tasca de resoldre la organització de l’edifici, delimitant les zones a ocupar per les aules, facilitant-ne la situació dels accesos verticals i incloent, en planta baixa , l’accès dels usuaris al carrer.

D’altra banda, afrontar la construcció d’equipaments destinats a l’ensenyament, agrupats i seriats ens suggeria l’establiment de paral·lelismes entre tasques de funció senzilla i finalitats complexes, i que col·loca la creació d’edificis contemporanis davant la necessitat imperiosa d’estandaritzar.

D’acord amb aquesta experiència, s’ha buscat la perfecció, l’harmonia, l’exactitut, l’economia d’espais. Tot això no és nomès perfecció i harmonia: és bellesa. En l’arquitectura proposada, la imatge de l’illa ve nomès suggerida per la de dos edificis de volum rotund lliscant entre ells.

Fotografies: