B01 | PLA ESPECIAL DEL CENTRE HISTORIC



Promotor: Ajuntament de Lleida
Any de projecte: 1981
Superfície: 3.800 m2

Premis: Premi Nacional de Urbanisme del 1985

El Centre de Lleida es perfila com un espai urbanístic amb la possibilitat d'un enteniment conjunt, com element nodal de referència geomètrica i simbòlica de tota la ciutat.
Davant de la categorització taxonòmica de "casc antic" es fa forta la idea de Centre definit al voltant de la muntanya de la Seu Gòtica. La força definitòria del Centre facilita també una lectura conjunta de la ciutat i estableix referències clares entre les seves parts.
El Centre ha estat l'espai urbà de la ciutat fins fa cinquanta anys. Per primera vegada a la història, el fet que la ciutat tripliqui el seu nombre d'habitants no ha repercutit en la densificació del centre, el qual més aviat veu disminuir i envellir la seva població.
La dinàmica de transformació del Centre ha estat forta durant els òptims cent anys i certs canvis en l'edificació i en els carrers han resultat traumàtics pel que fa al respecte i al manteniment del conjunt.
El Centre presenta àrees clarament diferenciades: és el lloc de major concentració comercial i terciària del Ponent català, però és el lloc més deficitari de la ciutat quant a residència.
El Centre és l'origen de la ciutat, el lloc dels seus espais antics i dels seus monuments que cal preservar, però és també el lloc dels seus carrers teixits en la trama àrab, de les seves cases petites i neutres que donen la textura del teixit urbà que també convé respectar.
El diagnòstic apuntat defineix clarament com a objectiu ineludible del Pla una intervenció conjunta i forta al centre que el faci coherent a escala de tota la ciutat i asseguri el manteniment de les seves activitats centrals: comercials, administratives, residencials i representatives.








Mur del Canyeret:

Promotor: Generalitat de Catalunya
Any de projecte: 1982
Obra: 1983-85
Longitud: 500 m
Premis: Nominat pel Premi Sant Pedro de Alcántara.


En l'estudi del Pla del Centre Històric de Lleida es posà de manifest que un dels problemes més crítics consistia en que l'eix cívic-comercial del centre, el Carrer Major, estava constrenyit entre el riu Segre i el turó de la Seu Antiga, i que la vessant, amb pendents pròximes al 100%, ha estat despoblada degut als successius conflictes bèl·lics que es remunten a la guerra de Successió de 1714. Aquest espai constituïa un "buit urbà" (l'antic barri del Canyeret) amb marcats problemes sociològics derivats de la seva marginalitat i els greus episodis de aportacions de llots sobre el Carrer Major en èpoques de pluges.
La voluntat de proporcionar una més gran activitat i esponjament a l'eix comercial i els estudis sobre característiques geotècniques de les vessants, conduïren a la idea de tallar el talús en vertical, contenint-lo amb una pantalla ancorada al terreny, el traçat del qual en planta és sensiblement paral·lel a l'eix comercial. La construcció d'aquesta pantalla permet disposar d'una superfície plana, urbanísticament útil, que possibilita la creació d'un gran solar, limitat per dos carrers a diferents cotes.
Un edifici, el Palau de Justícia, paral·lel a la pantalla, tapa part d'aquesta i presenta una façana que emmarca el nou espai alliberat. Aquesta nova façana té, també, un efecte revitalitzador sobre els edificis del Carrer Major, que veuen augmentada la seva profunditat edificable i per tant, millorades les seves possibilitats d'expansió. Per fer més evident aquesta operació, les zones de la pantalla amb menor altura es deixen vistes, exagerant inclòs alguns dels elements constructius a fi de crear una escala més adequada al context.









Palau de Justicia:

Promotor: Ministeri de Justícia
Any de projecte: 1985
Obra: 1990
Superfície: 12.000 m2
Premis: Guanyador premi FAD


L'edifici del Palau de Justícia s'adapta a la planta del mur del Canyeret amb una profunditat edificable de 11 mts., assenyalats en el Pla. Tipològicament es creen tres zones, la dels Jutjats penals, civils i especials, cadascuna amb la seva escala i porta d'accés especialitzada.
El públic circula per les escales, replans i un passadís interior, paral·lel al mur, que condueix a les sales de vistes, compartides pels dos jutjats adjacents. Aquesta llarga seqüència té un tractament de disseny més públic, mentre les oficines i zones de treball interior estan situades en façana i reben la il·luminació natural de les finestres verticals que van oferint un panorama divers segons el seu gir en planta. El tractament d'aquestes oficines és neutre i l'apantallament, en profunditat, de les finestres les protegeix de la forta insolació d'estiu.
La morfologia i composició de façana de l'edifici tendeix a instaurar dialècticament dues escales: La gran "escala", derivada de la relació amb la Torre i murs del Canyeret, i que es produeix amb els volums de les escales, grans ròtules que composen una primera lectura de l'edifici. La petita "escala" produïda per la presència de finestres i portes que donen l'aspecte quotidià al conjunt.
Aquesta composició ve rematada amb la planta tècnica, manifestada amb el calat de les ventilacions de les màquines autònomes d'aire condicionat de cada jutjat. Aquesta planta calada ve rematada per un pla radical i únic, del que només sobresurten els lluernaris de les escales. Amb aquest potent ràfec es subratlla el paper de base de l'edifici respecte el monument de la Seu.
En l'extrem occidental l'edifici s'acabarà amb l'element singular de l'Audiència, mentre en l'extrem oriental la construcció va reduint paulatinament la seva alçada (zona aparcament), per adaptar-se a les construccions veïnes, i va transparentant els elements estructurals fins que apareix, de nou, el mur ancorat del Canyeret.







Ampliació Palau de Justicia:

Promotor: Departament de Justícia
Any del projecte: 2009
Obra: en curs
Superfície: 2.821,80 m


Amb motiu dels canvis en el funcionament de l'estament judicial, la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia), va creure necessària la reforma i ampliació dels jutjats.
La part més significativa del projecte és la nova planta semi-soterrada en la qual se situen les sales de vistes, amb la finalitat de que la majoria del públic quedi al marge del funcionament dels jutjats pròpiament dits. Aquesta nova planta és factible a causa de la possibilitat de situar l'accés en la cota de la plaça situada davant de l'audiència , la qual cosa significa estar una planta per sota de la planta baixa dels jutjats. Aquesta situació basada en una interpretació urbanística del nou reglament de la Llei del Sòl, requereix conservar la superfície de la coberta del nou cos de l'edifici, per la qual cosa es dissenya el corresponent projecte de jardineria.








Torre d'Ascensors:

Promotor: Generalitat de Catalunya
Any de projecte: 1982
Obra: 1983-85
Alçada: 42 m
Premis: Presentació en el Congrés de la Schindler SA a Milà.


És l'element urbanitzador que permet la connexió directa i per a vianants, des de la Plaça de Sant Joan fins a la Seu Antiga de Lleida.
La torre té 42 m d'alçada i tres parades: A peu de Torre (cota Palau de Justícia), a nivell del camí de Ronda (connexió amb la zona residencial alta de la ciutat) i a nivell de l'antic accés a la Llengua de Serp per entrar al recinte de la Seu.
L'elecció del formigó armat i la lògica constructiva amb encofrat reptant han condicionat la forma i el disseny de la torre. La planta de forma triangular obeeix al mínim espai necessari per situar dos ascensors i l'escala d'emergència, a més de donar un volum amb angles esvelts.
La passera de vianants que lliga la torre a la muralla, és una doble biga arriostrada, que amb la seva forma neutra i repetitiva lliga amb el disseny i escala de la torre.
El mirador, penjat de tirants metàl·lics, es constitueix en l'element d'acabat superior de la torre i en una referència a la memòria del passat medieval de l'entorn.



 






Escola Cervantes:

Promotor: Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Any de projecte: 1990
Obra: 1995
Superfície: 2.000 m2
Premis: Selecció Segona Biennal Espanyola 1992.


L'extrem de ponent de l'operació Canyeret es fon al teixit del barri antic a través d'una escola situada en un solar de fort pendent que s'articula a tres nivells amb els carrers existents.
El programa de l'escola, constituït bàsicament per set aules i una sala menjador-usos múltiples, es desenvolupa de la següent manera: el nivell superior conté l'accés públic a l'escola a través del gran porxo situat al punt culminant del Canyeret amb una gran perspectiva de la ciutat. En aquesta planta se situen tres aules. El nivell intermedi conté les altres quatre aules amb sortida directa a terrassa pròpia i, per últim, el nivell inferior connectat amb un carrer del Centre Històric, conté la sala d'actes comunitaris i constitueix la plataforma d'actes comunitaris. En aquest nivell, es situen els vestuaris, connectats per una rampa i un petit túnel a la zona poliesportiva, en una cota inferior, a l'altre costat del carrer.
La composició en planta de l'escola es basa en les suggeriments derivades de la forma del solar, en l'orientació i en la relació amb la resta d'actuacions arquitectòniques del Canyeret, procurant l'harmonització amb el barri antic i una esglaonada i flexible adaptació al terreny i als gàlibs dels murs existents.
El tractament de les cobertes, molt visibles des de la Seu Vella, és a base de plaquetes de marbre Macael, com a l'edifici dels Jutjats, a la zona central del Canyeret. Les façanes són de prefabricats de formigó combinats amb Macael.






 



Habitatges el Roser:

Localització: Carrer Caldereries. Lleida.
Promotor: Incasol
Any de projecte: 1997
Obra: 2001
Superfície: 5000 m2


Aquesta obra va ser contractada per Adigsa, compleix amb totes les especificacions d’adequació al medi ambient i criteris de sostenibilitat que dita empresa pública exigeix.
La intervenció que es proposa en el present tracta, simultàniament, de complir un programa de substitució d’habitatges i de millorar l’espai públic resultant de l’operació.
Ateses les característiques singulars de l’entramat en aquest sector central del Centre Històric, amb una presència majoritària de carrers de poca amplada en relació de l’alçada dels edificis existents, la disposició de les noves edificacions i les seves cruïlles ens fa pensar en les condicions de la nova residència que ha d'aparèixer (il.luminació-assoleig, ventilació, etc.) El centre de la seqüència urbana que es projecta és la plaça dels Fanalets de St. Jaume o nivell horitzontal situat sobre l’aparcament que recull l’enllaç del carrer Cavallers i Calderia i rep les arribades dels carrers St. Pau i St. Domenec.
Aquesta seqüència urbana, tan oblidada pel traçat preexistent. té dos punts de referència visual que l’orienten i l’otorguen total identitat urbana:
Per una banda, els campanars de la Catedral Nova, contemplen des de la part nord de l’actuació (Rampa al carrer A. Domenec, tocant al Roser). Per una altra banda el propi edifici del Roser, visible des de la part més baixa de Calderies quan s’inicia la pujada cap a l’actuació projectada. Aquest creuament de dues visuals molt llargues, a més d'establir la identitat comentada, crea una escala dimensional de l’espai urbà que supera la de la pròpia actuació.
Els nous edificis residencials que es proposen són els següents:
Un edifici de caràcter singular per la seva posició i dimensió, cobrint la mitgera del edifici dels Claresians. Aquest edifici te 5 plantes a nivell del carrer S. Domènec i 7 plantes per la part de S. Pau, amb dos habitatges per planta. La forma en planta, de l’extrem Sud del l’edifici ve determinada per donar una sortida clara, sense cap racó, al carrer S. Pau, avui en dia motiu de degradació de la zona.
Un edifici amb façana al carrer Calderia, amb un nucli de comunicacions verticals amb 3 habitatges per planta, de 4 plantes, s’adapten al pendent del carrer. Un edifici continuació de l’anterior de tres plantes amb dos habitatges per planta.
Aquest conjunt d’edificis residencials s’assenten sobre una construcció subterrània destinada a aparcament, al qual s’accedeix a nivell del carrer La Palma.







No hay comentarios:

Publicar un comentario