RAVETLLAT RIBAS | PASSAREL·LA SOBRE EL SEGRE

Autors: Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas, Nicolás Markuerkiaga, Andreu Estany
Situació: Avinguda dels Camps Elisis. Lleida.
Promotor: Ajuntament de Lleida
Col·laboradors: Olga Schmid, Daniel Mòdol, Mariana Plana, Arquitectes
Javier Rui-Wamba, Ricardo Gil, Enginyers
Constructor: Sorigué S.A.
Data projecte: Juliol 2001
Data final obra: Desembre 2003
Superfície: 3.650 m2
Pressupost: 1.101.054 €
Fotografia: Lourdes Jansana, Nicolás Markuerkiaga
www.ravetllatribas.com

Memòria:
La passarel·la vol ser simplement el vincle entre les dues riberes del riu Segre. Entesa més com a itinerari que com a lloc d’estada, pretén no esborrar mai la percepció d’estar suspès a una cota alta sobre el llit del riu. Tot això ha portat a dimensionar-la ajustadament per fer compatible el pas de vianants i bicicletes amb un eventual trànsit de vehicles de servei. Participa d’aquesta mateixa idea l’esforç per creuar tot el llit del riu amb dos únics pilars, sense cap altre element que alteri l’essència del pont entès com a itinerari.

L’arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeig consolidat, el suport de la passarel·la pretén no alterar substancialment l’entorn, essent la mateixa vorera qui s’aixeca per absorbir la diferència de cota provocada per la preservació de la secció hidràulica. Per contra, al marge esquerre, l’espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur de la ribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuïtat, es transforma en la pròpia passarel·la. És aquesta part del pont, eixamplat en forma de ventall, la que es transforma en espai d’estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Alhora, ofereix un racó d’ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrar els límits entre passarel·la i ciutat. Els elements urbans -paviments, bancs i pèrgoles- es prolonguen en terra ferma, acompanyats per l’aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos forats que deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.

L’estructura de la passarel·la pretén ser conseqüent amb aquestes intencions. S’intenta oferir una plataforma lliure d’obstacles visuals, on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en els protagonistes. Dues bigues-calaixos solidaritzades per bigues transversals, també d’acer, i una llosa col·laborant de formigó, permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total en el repte de creuar els 83 metres de llum total. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueix l’efecte visual dels 2 metres de cantell. La secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn. A la part sud, la llosa vola sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre, recolzant les visions cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a barana opaca i constitueix l’alçat del pont.

Fotografies: